La COVID-19 ha sigut un factor que ens ha caigut del
cel a tots en aquest 2020 i per tant, que ha afectat a tots els sectors, fins a
l’activitat física.
Durant els 3 mesos de confinament domiciliari, l’activitat
física ha sigut prou més difícil dur-la a terme degut a que moltes persones no
tenen material ni espai per a fer una activitat física de qualitat (si és cert
que amb material de casa pot preparar-te certes rutines d’exercicis però al
final, acabes cansant-te de fer sempre el mateix i tancat dins de la teua casa).
Açò ha provocat que part de la població abandone l’activitat física periòdica i
acabe reproduint una vida sedentària sense cap tipus de moviment extra diari
que no siga el necessari per a viure.
Per altra banda, si passem a parlar de l’activitat física
a dia de hui amb la possibilitat de poder eixir a l’aire lliure, sobretot
durant el primer mes posterior al confinament, la gent es va llançar als
carrers amb el seu equipatge i només veies gent caminat i corrent a qualsevol hora
del dia, però un mesos més tard, tot ha tornat a la normalitat i només fan
exercici els que feien abans d’aquesta pandèmia com una rutina i per gust.
En quant a l’àmbit de l’àrea d’educació, des del meu
punt de vista l’arribada del virus ha provocat una major dificultat per a la
realització de les sessions, ja que sempre han estat plantejades per a fer
esports i jocs en equip i de contacte i ara mateix, aquest factor és un dels
que més tenim que tindre en compte per motius de salut, quan menys contacte
físic tinguen els xiquets millor. És algo que fa anys pareixia impensable a més
de ser una frase un tant “violenta” però la realitat en la que vivim és esta.
Per aquest motiu, els/les docents d’educació física han
tingut que donar-li la volta a les unitats didàctiques i pensar jocs
alternatius i sessions en general que respecten més a la resta de companys en
quan a la distància de seguretat. Si parlem de les mascaretes, és algo que
produiex molta fatiga i angoixa a l’hora de córrer per fer un esforç
superior a l'habitual i no agafar l'oxigen necessari, amb el que tenim que tindre cura quan sigam docents (si la situació
segueix o es repeteix en anys posteriors que és el més probable).
Com a conclusió, puc extraure que sent cert que limita
tot tipus d’activitat física, ja siga per el teu compte o a l’escola, tenim que
adaptar-nos a la nova normalitat i seguir fent esport per cuidar la nostra
salut, siga com siga, perquè hui pot ser una pandèmia i d’ací 10 anys pot ser
qualsevol altre factor.
Aquest any ha sigut un poc diferent, degut a la nova normalitat que hem tingut que adaptar a causa de la Covid-19. Respecte a les sessions i l'esport, com bé apunta Claudio, els virus ha dificultat un poc la pràctica i hem tingut que plantejar activitats i jocs que respecten aquestes mesures i siguen al mateix temps enriquidors. Ha sigut un temps dur i de molts impediments, però estic segura que vindrà una època millor i podrem seguir disfrutant de l'esport, mentrestant seguirem lluitant adaptant-nos a la nova normalitat. Estic d'acord amb l'opinió de Claudio i el seu llenguatge és el correcte per transmetre-ho.
ResponEliminaLi pose un 9.
Aquesta entrada sobre la influència de la Covid-19 en l’activitat física pense que reflecteix amb exactitud el que estem vivint des de fa uns mesos. Si bé és cert que ningú s’imaginava que hui en dia ens trobaríem en aquesta difícil situació, com a futurs i futures mestres, hem d’intentar adaptar-nos i buscar alternatives per tal d’evitar que aquesta pandèmia i les restriccions que comporta acaben suposant un impediment o un mur per a la pràctica de l’activitat física, com ha expressat Claudio al títol.
ResponEliminaEl professorat d’Educació Física té un paper fonamental a l’hora de proporcionar els coneixements i els recursos necessaris perquè l’alumnat es trobe motivat i incloga l’activitat física en el seu dia a dia.
La reflexió que has elaborat és molt encertada i il·lustrativa, per això, la teua nota és un 9’7!
Una entrada necessària en els temps que corren. És molt trist que el primer sector afectat per la crisi de la COVID siga sempre el sector esportiu. I més quan està més que demostrat que realitzar activitat física ajuda a previndre aquesta malaltia. L'esport és un aliat no un enemic i com a futurs docents es important tenir açò en ment.
ResponEliminaCom bé apunta Claudio, ens trobem davant una situació en la que els i les mestres estan tenint que realitzar autèntiques peripècies per poder continuar impartint la seva assignatura dintre de la nova normalitat, doncs el model ha canviat per complet i on abans hi havia contacte ara sols hi ha distància.
En resum, una entrada molt completa, correcta i ben il·lustrada. Per aquest motiu tens un 9.