¿AVALUAR ÉS QUALIFICAR?

Començarem preguntant-nos ¿És el mateix avaluar i qualificar? Avaluar és un concepte diferent a qualificar però complementaris. ¿Per què dic que son complementaris? Perquè quan fem una avaluació, al menys al nostre sistema educatiu, acabem realitzant una qualificació final, és a dir, emmarcar a l’alumnat dins d’un nombre o una paraula. Hi ha països més avançats que nosaltres on la paraula qualificar no l’empren en el seu sistema educatiu ja que pensen que no és beneficiós per a l’alumnat, per als pares i tampoc per al propi docent.

Quan nosaltres fiquem una nota, no estem fixant-nos en el procés, en el camí que ha recorregut el xiquet o la xiqueta per arribar a eixe punt sinó en un examen que s’ha realitzat en un hora de classe i tot l’anteriorment practicat en classe o en casa no ha servit pràcticament per a res. Tenim un clar exemple que ens ha passat a tots com a estudiants quan el professor diu “el dilluns que ve examen” i tots durant 2, 3 dies abans de l’examen estudiant com a bojos el temari, quan en teoria hauries de saber els conceptes ja de practicar-los en classe i fer treballs a casa. Açò demostra que no s’ha aprés res, simplement, estudies i memoritzes els coneixements per a que quan arribe l’examen poder amollar-ho tot i oblidar-te’n, que és l’objectiu principal que té un xiquet o una xiqueta. Si preguntarem una setmana desprès de l’examen, veuríem com els xiquets no s’acorden ni de una tercer part del que varen estudiar, fent-nos veure que el nostres sistema educatiu no funciona be i no està organitzat com cal.

Si nosaltres com a mestres només avaluarem a partir d’altres tipus de materials i fent les nostres classes entretingudes per a que l’alumne aprenga realment el que està realitzant, podríem fer el que s’anomena “avaluació continua”, però això si, una avaluació continua sense una nota final dictada per un examen, simplement per el procés que és el que ens importa i que el xiquet o la xiqueta haja millorat progressivament.

Per tant, des del meu punt de vista, hauríem d’eliminar i canviar la forma d’ensenyar, avaluant la transformació del nostre alumnat. Queda clar que preferisc l’avaluació encara que ací en Espanya el més habitual és combinar els 2, fent una avaluació poc a poc però finalment qualificant amb la nota als alumnes. A més, pot provocar encara que no ho parega cert problemes socials o d’autoestima, ja que si el xiquet només fa que esforçar-se i esforçar-se i finalment, la nota és un suspens, el xiquet/a entrarà en un bucle del que l’únic que passarà per el seu cap és el no voler estudiar i que no serveix per a estudiar.

Com a conclusió, hem d’evolucionar i transformar l’educació, que del mateix mode que la societat evoluciona, el que genera nous ciutadans és l’escola i el nostre paper docent.

AVALUACIÓ DE L'ASSIGNATURA

En quant als criteris d'avaluació de l'assignatura, pense que els percentatges estan repartits de forma correcta excepte el tema de l'examen, ja que a pesar de ser amb apunts, hauria ficat un 10% i li hauria donat més pes al treball en grup (la programació), ja que hem invertit molt de temps en ell. A més, l'examen des del meu punt de vista no hauria de ser crucial per a aprovar l’assignatura, ja que després d'haver estat venint a classe i fent totes les classes pràctiques i treballant el projecte, fer un examen que val un 20% i si el suspens (encara que no pense que siga molt difícil ja que és amb apunts, sempre està la possibilitat) no aproves la matèria, crec que no és del tot equitatiu. 

Per altra banda, pel que respecta als docents, pense que les classes s'han dut a terme de la millor manera possible ja que la situació del COVID no ha deixat que es realitzen d'altra forma distinta. 

Des del meu punt de vista, que 2 o més professors compartisquen assignatura pot dur a confusió i a no acabar de conèixer bé a la persona que tens davant, per tant, si un professor dòna una assignatura només crec que és millor per a l'alumnat i per al propi docent per l'organització. Sense dubte, tant Dani, com Irene o Cristina, han sabut dur-ho de la millor manera possible.

Per últim, dels companys no tinc res a dir, crec que hem sabut realitzar les sessions pràctiques de la millor manera, cooperant i divertint-nos a pesar de les mesures per evitar contagis. 

Ha sigut una assignatura molt interessant i que serveix realment per a aprendre distints jocs i la manera d'ensenyar en un futur.