TRADICIÓ VS MODERNITAT

JOCS POPULARS O TRADICIONALS. ÉS EL MATEIX?

Els jocs populars, podem classificar-los com aquells jocs arrelats a un cer territori, com és el cas de la pilota valenciana dins de la Comunitat Valenciana. Aquest joc habitualment es practicat per els habitants del propi poble independentment de l'edat.

Per altra banda, els jocs tradicionals són aquells que s'han transmès de generació en generació fins arribar als nostres dies i que han anat adaptant-se als processos de canvi de la nostra societat.

• El joc popular però NO tradicional és aquell que practica el sector més jove d'una població pel fet d'estar de moda en eixe precís moment.
• El joc tradicional però NO popular és la inversa de l'anterior. Son jocs que perden la seua presència en les generacions més joves, ja que eren jugats fa molts anys i han perdut la seua força en l'actualitat (la petanca o les bitlles catalanes.)
• El joc popular i tradicional és practicat per tot tipus de generació d'un poble.

Si parlem sobre la tradició i modernitat, podem observar una gran decadència dels jocs populars i tradicionals. Els dos han anat lligats de la mà durant molts anys enrere fins que les noves tecnologies, també conegudes com TIC, s’han engolit tot el terreny que ocupaven aquest jocs.

Amb l’aparició dels mòbils, les tabletes electròniques i fins i tot la televisió, els xiquets cada vegada passen més temps connectats a la xarxa o simplement mirant la pantalla com si fora l’últim que van a fer en les seues vides. Hui en dia podem dit que els xiquets naixen pegats a un mòbil, ja que amb tan sols 1 anys d’edat, hi ha xiquets que busquen el telèfon i tenen la intenció clara de passar fotos, fer “click” per a començar un vídeo, o fins i tot per a despenjar una cridada, portant-se el mòbil a l’orella.

Vivim en una societat digital i tot té les els seus avantatges i els seus inconvenients, però ara anem a parlar dels inconvenients, ja que açò ha causat l’oblit dels jocs populars i tradicionals.

Les TIC causen addicció i fomenta el sedentarisme, i a més, l’obesitat infantil. Aquest factor es deu a que quan eixen per la porta del col·legi, ja no volen saber res més del que fan de portes cap a dins en les classe d’Educació física, no mostren interès per dur-ho a la pràctica en el seu dia a dia, ja que l’únic que volen és agafar un dispositiu electrònic i asseure’s en casa durant hores  i hores. Els jocs tradicionals i popular han baixat i segueixen baixant la seua influencia entre tots nosaltres degut a aquest factors, ja que no es transmet de generació en generació com passava fa 100 anys. Les persones majors i els xiquets es divertien ajuntar-se amb els amics als carrers dels pobles i corrent, no asseguts al sofà.

Tenim un clar exemple de la Pilota Valencia, un joc propi i que poc a poc a anat baixant la seua influència entre les persones més joves. A més del factor TIC, també tenim la TV, un mitja de comunicació ben fort que ha provocat que esports com la Pilota passe a un segon o tercer pla inclús, afavorint la transmissió d’altres esports de masses com son el futbol o el basquet.

Pense que la culpa de aquesta situació no és de la Pilota, sinó de la societat en la que vivim que no es preocupa res per mantindré les nostres costums i els nostres jocs tradicionals i populars. Simplement ens importa l’entreteniment i si és des de casa molt millor, que és un factor al que la pilota no pot combatre, ja que en la TV no es fan partides de Pilota però sí, partits de futbol.

Per últim, com a mestre m’agradaria col·laborar en la recuperació de la Pilota Valenciana i recuperar la seua importància dins del territori valencià. Intentaria plasmar el que ha sigut i segueix sent el joc per a que aprenguen a valorar-ho de la millor manera possible i que si és possible, s’apunten a un club i juguen fora de l’escola per a fomentar d’aqueta manera l’esport entre els més menuts.